Cuando hacía primero de bachillerato, año 2007, tenía una optativa, "Revista", que constistía en la redacción trimestral de la revista del instituto "al peu de la lletra" (en aquel entonces no tenía web, ahora sí).
Hoy, buscando por el correo un trabajo de la universidad, no sé que palabra habré puesto que ha aparecido un correo electrónico con uno de los artículos que escribí: "Masturbació femenina" (con resultados de entrevistas a chicas incuidos).
Me ha encantado verme tan crítica y feminista con mis 17 años recien cumplidos, y sin ser consciente de ello! ¿Por qué no aparecería en mi pueblo en aquel entonces un grupo feminista radikaaal?
Masturbació femenina
M'he disposat a fer un article sobre la masturbació femenina, ja que es una cosa normal en al vida de tota dóna i és d’interès els problemes que jo plantejo al respecte.
La masturbació és una cosa que tots o quasi tots experimentem un dia o altre durant la nostra adolescència o fins i tot infància. Poder algú ens negaria que es masturba però el que ningú pot negar es que a tots ens agrada el plaer; si feu memòria, podreu recordar-vos de petits, l'un rere l'altre fent-vos pessigolles entre amics o amigues, o el plaer de quan et fan un massatge al cap: A qui no li agrada?
A totes les noies ens agrada el plaer, però quantes ens masturbem? o quantes ho fem i tot i així ho neguem? Aquí hi han uns quants problemes que durant anys i segles s'arrastren. I el meu dubte és, quin es el motiu pel que no fem res per a canviar-ho?
El que està clar, es que la dona ha estat durant molts anys discriminada per la societat per molt motius i un es aquest, la sexualitat. I no cal ser molt llest per a veure-ho. Quan ets petit, durant la primària, comencem a sentir comentaris referents als nois o entre ells, sentim paraules que ens ressonen al cap i es queden gravades, com per exemple la paraula "palla". La gent, la radio, la televisió en parla, en fa bromes i mínimament informen. Des de ven petita, saps que els nois es masturben, però: i les noies?
Quan estàs a cinquè i sisè de primària o inclòs a principis de la ESO, qui et diu que les noies poden masturbar-se? Que també poden sentir plaer? No tant sols ningú te'n parla sinó que a sobre, si se't acudeix dir alguna cosa: ets una "guarra", parlant clar. A mesura que les noies ens fem grans, algunes experimentem per nosaltres mateixes, d'altres ens informen i ens disposem a provar-ho. però que passa quan experimentes una cosa així i ets noia? Apareix el sentiment de culpabilitat, et sens malament pel que has fet i no saps si es que et passa alguna cosa o poder ets dolenta. Realment creieu que això es necessari encara, en el dia d'avui? Doncs no, ni avui ni mai ens hauríem d'haver trobat en la situació que ens trobem les noies.
Durant un dia d'aquest trimestre, em vaig disposar a passar unes enquestes a algunes noies de tots els cursos del institut i aquests han estat els resultats:
Al primer segle de la ESO, de totes les noies enquestades una quarta part es masturba i d'aquestes només una ha arribat a l'orgasme.
Al segons segle de la ESO, de totes les noies enquestades la meitat d'elles es masturbes i d'aquestes una confessa no haver arribat mai a l'orgasme.
Al batxillerat, la cosa ja comença a canviar.... totes les noies enquestades confessen que es masturben i totes han arribar al orgasme.
En aquestes enquestes es pregunta a quina edat aproximada es van començar a masturbar i les noies diuen haver començar a principis de la ESO. Aquí tenim un gran dubte, realment les petites no ha fan o poder es que els hi fa vergonya reconèixer-ho? Com pot ser que les petites ens diguin que no ho fan i les mes grandetes confessin fer-ho des de principis de la ESO?
El cas es que la masturbació femenina està bastant discriminada, hauria de normalitzar-se i hi hauria d'haver mes informació al respecte. S’hauria de fer entendre a les noies que nosaltres no som menys que ningú i que nosaltres també tenim dret al propi plaer!